Les malalties virals més greus i comunes en conills són la mixomatosi i la febre hemorràgica viral. Totes dues són altament contagioses i sense tractaments que les puguin curar, els efectes i els símptomes només es poden minimitzar i solen provocar la mort de l’animal.
Els rossegadors són animals que dissimulen la seva malaltia. Si observes qualsevol malestar en ells, que deixen de menjar o defecar, si no estan actius o tenen dificultat per respirar, et recomanem que contactis amb nosaltres. Quan manifesten els símptomes solen estar ja molt afectats. Als nostres centres veterinaris de Martorell i Pallejà t’ajudem a prevenir aquestes malalties i garantir la salut del teu conill.
La mixomatosi
La mixomatosi és una malaltia vírica (leporipoxvirus), sistèmica i generalment mortal, que es produeix tant en conills silvestres com en conills domèstics de tot el món. Aquest virus va ser introduït per l’home intencionadament a Austràlia i Europa en un intent de controlar les plagues de conills que amenaçaven els cultius. El seu efecte es va descontrolar, i es va tornar una malaltia important que es va estendre mundialment.
La transmissió es produeix principalment a través de picades d’insectes hematòfags (mosquits, mosques, àcars, puces…), però també pot ser transmesa per vectors mecànics que han estat en contacte amb conills infectats (aliments materials, draps per dormir, roba, sabates, gàbies infectades, etc.).
El període d‟incubació sol ser d’un a tres dies. Els símptomes inclouen inflamació de les mucoses (conjuntiva, llavis, nas i genitals). La majoria dels conills que s’infecten amb aquest virus solen morir en un termini de dues setmanes, i els símptomes detectables seran en funció de l’evolució de la malaltia:
• Forma pre aguda: pocs signes clínics. Pirexia (temperatura elevada), edema de parpelles (inflamació), apatia i mort en tres dies.
• Forma aguda: edema de parpelles, inflor de llavis i zona perianal, hemorràgies cutànies (hematomes/petèquies), signes respiratoris (dispnea) i nerviosos (convulsions). Solen morir al cap de pocs dies.
• Forma crònica: pocs conills viuen prou per presentar-la. Es caracteritza per una blefaroconjuntivitis (inflamació de les parpelles i les conjuntives oculars), edemes a la base de les orelles, tumors cutanis generalitzats, febre alta i mort en dues-tres setmanes.
El tractament consisteix en teràpia de suport, estimulants del sistema immune i antibioteràpia per tractar infeccions secundàries associades. Com que aquesta malaltia no té tractament específic (només simptomàtic i de suport quan manifesten els símptomes) ens basem en la prevenció.
La febre vírica hemorràgica
La febre vírica hemorràgica (FVH) és una malaltia altament contagiosa causada per un calicivirus que afecta els conills, tant domèstics com salvatges. Ha estat un virus que va ser diagnosticat per primera vegada a la Xina el 1984 i, des de llavors, s’han confirmat casos per tot el món (Europa, Àfrica, Àsia, Mèxic, Canadà, Austràlia i Nova Zelanda). L’any 2010, a França es va detectar un cep diferent del mateix virus, que afectava conills que ja havien estat vacunats de FVH1. A aquesta nova soca se li va denominar FVH2, que ràpidament es va propagar per tota Europa i actualment encara està en expansió mundial.
La transmissió és a través de picades d’insectes com ara mosquits, mosques, àcars o puces, o bé per aliments contaminats. També es transmet per contacte amb animals infectats o els seus fluids (orina, femta). Els humans podem ser transmissors d’aquest virus si hem estat amb objectes contaminats, a la nostra roba o sabates.
El període d’incubació és de 2 a 10 dies per a les dues soques i la mortalitat és molt alta. Principalment el virus afecta el fetge, causant una hepatitis necrotitzant que provoca una alteració a la coagulació de la sang i les hemorràgies internes conseqüents són les que causen la mort de l’animal. És una malaltia que causa una mort molt ràpida, de vegades sense l’aparició de símptomes detectables. Els símptomes són: febre sobtada, calfreds, diarrea amb sang, tos seca, debilitat progressiva, pèrdua de la gana, hemorràgies nasals, hemorràgies orals, mort sobtada.
Actualment no hi ha cura per a aquesta malaltia i el tractament és de suport, encara que no s’ha demostrat que hi hagi fàrmacs realment efectius per tractar-lo.
El millor tractament és la prevenció
Encara que el nostre conill visqui sempre dins de casa i no tingui accés a l’exterior, igualment està exposat a la picada d’aquests insectes, igual que també ens piquen a nosaltres. Les persones també podem ser portadores d’aquest virus a la nostra roba o sabates i portar-lo a casa sense adonar-nos-en.
L’arribada de la calor provoca l’augment de mosquits, puces i paparres, que poden transmetre aquestes malalties molt comunes i greus als conills. Per això, a Capdevila Clínica Veterinària de Martorell i Pallejà recomanem la prevenció mitjançant la vacunació i la desparasitació. Consulta els nostres serveis, t’assessorarem.